Les Actuacions Educatives d'Èxit

Les Actuacions Educatives d'Èxit

  Com ja havia apuntat a la primera entrada els autors de l'Aprenentatge Dialògic proposen dues Actuacions Educatives d'Èxit (AAE), com la principal funció d'aquest bloc no és altra que tractar de posar en pràctica aquelles pràctiques docents que anem trobant als llibres, tractaré d'explicar-les.

  Les Tertúlies Dialògiques (TD) són la primera d'aquestes AAE. Es tracta de fer cercles de lectura on els alumnes després d'haver llegit una part del llibre que s'ha acordat anteriorment, comenten aquelles parts que més els han interessat i quines emocions o idees han despertat en ells. Més que un col·loqui sobre que és allò que s'ha llegit es tracta sobre que ens ha transmet allò que s'ha llegit. Per a portar a terme les TD els autors donen una sèrie d'instruccions clares. Primerament que a poc a poc els mateixos alumnes han de ser els que dirigisquen les TD, en segon lloc, que qui no ha llegit no se'l deixa intervenir al debat, en tercer lloc, que aquestes cal tractar fer-les en diversos llocs, és a dir, no estar sempre a l'aula, per últim, que han de ser clàssics de la literatura universal adaptats al nivell dels alumnes en cas que siga necessari. Els autors destaquen que aplicar aquestes TD mostren ja en un curt termini una millora de la capacitat lectora, d'expressar idees, i sobretot, de respectar als companys amb les seues intervencions i idees.

  Els Grups Interactius (GI) són la segona d'aquestes AEE. El que es tracta és realitzar sessions per a fer activitats de grup on els alumnes consoliden o practiquen els coneixements que anteriorment ja han estat explicats. La gran novetat és que cada grup ha de comptar amb un dinamitzador que ha de ser de fora del centre. Poden ser pares, mares, germanes, germans, avis, àvies... dels alumnes, o simplement voluntaris, com estudiants. Cada grup té un dinamitzador i aquest la funció que té és, simplement, la d'orientar als alumnes en les estratègies adequades per a resoldre el problema, no cal, per tant, que siguen experts o coneguen les matèries. Els autors destaquen que aquests GI creen molt bones dinàmiques per resoldre els problemes, un estudiant més avançat consolida els seus coneixements quan li ho explica a altre que li costa més, per exemple, i a més introdueix un nou llenguatge que normalment està més fora de les alumnes. 

  Com a conclusió m'agradaria apuntar que ambdues estratègies d'aprenentatge semblen molt interessants, especialment, en el primer cicle de l'educació secundària. Tanmateix la preparació dels GI pot resultar molt més complexa, cal recollir voluntaris, formar-los, que aquests siguen adequats (evidentment no totes les persones poden ser bons dinamitzadors).