Fonamentació teòrica de l'aprenentage cooperatiu

Com tota obra acadèmica, el llibre que he triat comença amb la fonamentació teòrica de la seua tesi, la necessitat de desenvolupar a les aules tècniques d'aprenentatge cooperatiu, amb capítols, un d'individual i altre de col·lectiu, escrits per  Gerardo Echeita, Andrés Negro, Juan Carlos Torrego i Francisco Zariquiey.
Sincerament, no m'abelleix lo més mínim tornar a llegir resums de les aportacions de Piaget, Vygotsky, Davidoff... Amb aspecte de retalla i pega, per cert.
Més important em pareix la fonamentació moral. La intenció d'intentar no deixar cap alumne enrere. Com molt ben diuen citant una professora de Secundària, en les nostres programacions podem dir que estem tractant totes les necessitats. Pero dins les aules no ens podem multiplicar. L'única manera és si els alumnes s'ajuden entre ells.
D'altra banda, està molt bé que presenten els problemes que es poden plantejar en intentar fer grups de treball.
Un és que finalment es cree allò que anomenen pseudogrup d'aprenentatge. Alumnes que han de treballar junts però no tenen cap intenció de fer-ho. Es dedicaran a despistar, molestar i deixar que els altres treballen per ells.
I el grup d'aprenentatge tradicional. Xiquets que sí, accepten que han de fer grup, volen aprovar però no pensen que els beneficiarà. Es limiten a repartir-se la feina i juntar-la al final.
Qui no ha viscut els dos tipus, com alumne i com professor?
Les tècniques venen més endavant, en capítols posteriors. En principi, es tracta de formar grups en dos parelles. Més de quatre no faran res útil (sembla realista vista la nostra experiència prèvia), serà inevitable que algú visca de la feina dels altres. I per això no calia canviar res.

L'atenció

El tercer capítol del llibre Neuroeducación en el aula està dedicat a l'atenció, que com s'explica és un concepte difícil de definir, però que requereix un cert grau d'activació a nivell cerebral. 

La primera part del capítol és més tècnica i explica que en l'atenció hi ha involucrades tres xarxes: la d'alerta, la d'orientació i l'executiva. Per resumir-ho de manera ràpida quan un alumne està en classe, una novetat activarà la seua xarxa d'alerta, la seua xarxa d'orientació farà que seleccione els estímuls que són importants i per la seua banda, la xarxa executiva farà que l'alumne focalitze la seua atenció de forma voluntària ignorant les distraccions i inhibint els seus impulsos.

Després el capítol es centra en l'atenció executiva i en el cas particular dels xiquets amb TDH. Per millorar aquesta atenció i que es centren en la feina recomana l'activitat física combinada amb la mental i en aquest sentit les arts marcials pareix que són excel·lents. També va bé practicar mindfulness, passejar i estar en contacte en la natura, desenvolupar les competències socioemocionals i treballar la seua motivació.

A continuació es parla de la multitasca i es diu que no és bon per a l'atenció. Fer diferents tasques al mateix temps disminuirà l'atenció a cadascuna d'elles. En qüestions d'atenció el cervell de les persones milloren el seu rendiment si es fa una tasca darrere de l'altra.

Per a mi, la part més interessant del capítol és quan el llibre dona orientacions per com actuar en l'aula.

- Els alumnes van a recordar més el que se'ls diu al principi i al final de la sessió. Per tant si hi ha que fer instrucció directa és millor fer-la al principi i al final. Així que és millor explicant i després deixar altres feines com corregir deures o passar llista. El final de la classe també és important i es pot aprofitar per resumir el que s'ha aprés ja siga amb un mapa conceptual o una posada en comú.

Sobre la fase que els alumnes van a estar menys centrats varia en funció de la durada de la classe. Així en una classe de 40 minuts, la part inicial i la final pot ser el 75% del temps i la central, on l'explicació serà menys efectiva pot ser al voltant del 25% del temps.

- Quan més variada siga la manera en que se'ls presenta la informació a l'alumnat millor serà perquè així s'estimula al cervell i millora el rendiment. Així que variar les metodologies és molt bo.

- Contar històries sobre un determinat tema augmenta molt l'atenció de l'alumnat. Així que és interessant escollir històries relacionades amb un concepte i utilitzar-les quan s'introdueix aquest concepte perquè ajudarà a fixar l'atenció.

Les Actuacions Educatives d'Èxit

Les Actuacions Educatives d'Èxit

  Com ja havia apuntat a la primera entrada els autors de l'Aprenentatge Dialògic proposen dues Actuacions Educatives d'Èxit (AAE), com la principal funció d'aquest bloc no és altra que tractar de posar en pràctica aquelles pràctiques docents que anem trobant als llibres, tractaré d'explicar-les.

  Les Tertúlies Dialògiques (TD) són la primera d'aquestes AAE. Es tracta de fer cercles de lectura on els alumnes després d'haver llegit una part del llibre que s'ha acordat anteriorment, comenten aquelles parts que més els han interessat i quines emocions o idees han despertat en ells. Més que un col·loqui sobre que és allò que s'ha llegit es tracta sobre que ens ha transmet allò que s'ha llegit. Per a portar a terme les TD els autors donen una sèrie d'instruccions clares. Primerament que a poc a poc els mateixos alumnes han de ser els que dirigisquen les TD, en segon lloc, que qui no ha llegit no se'l deixa intervenir al debat, en tercer lloc, que aquestes cal tractar fer-les en diversos llocs, és a dir, no estar sempre a l'aula, per últim, que han de ser clàssics de la literatura universal adaptats al nivell dels alumnes en cas que siga necessari. Els autors destaquen que aplicar aquestes TD mostren ja en un curt termini una millora de la capacitat lectora, d'expressar idees, i sobretot, de respectar als companys amb les seues intervencions i idees.

  Els Grups Interactius (GI) són la segona d'aquestes AEE. El que es tracta és realitzar sessions per a fer activitats de grup on els alumnes consoliden o practiquen els coneixements que anteriorment ja han estat explicats. La gran novetat és que cada grup ha de comptar amb un dinamitzador que ha de ser de fora del centre. Poden ser pares, mares, germanes, germans, avis, àvies... dels alumnes, o simplement voluntaris, com estudiants. Cada grup té un dinamitzador i aquest la funció que té és, simplement, la d'orientar als alumnes en les estratègies adequades per a resoldre el problema, no cal, per tant, que siguen experts o coneguen les matèries. Els autors destaquen que aquests GI creen molt bones dinàmiques per resoldre els problemes, un estudiant més avançat consolida els seus coneixements quan li ho explica a altre que li costa més, per exemple, i a més introdueix un nou llenguatge que normalment està més fora de les alumnes. 

  Com a conclusió m'agradaria apuntar que ambdues estratègies d'aprenentatge semblen molt interessants, especialment, en el primer cicle de l'educació secundària. Tanmateix la preparació dels GI pot resultar molt més complexa, cal recollir voluntaris, formar-los, que aquests siguen adequats (evidentment no totes les persones poden ser bons dinamitzadors).

Sessió 24-1-2019 del seminari Reflexions al voltant de lectures pedagògiques

En primer lloc, Aureli descriu les idees fonamentals del primer capítol del llibre de neuroeducació. S’enceta un debat sobre les implicacions que té que el cervell siga plàstic. Intentem contestar les preguntes que ens sorgeixen: ho tenim clar això els professors? Transmetem això a l’alumnat? Com a conseqüència del debat sorgeix una proposta per al departament d’orientació del nostre centre. Els demanarem que per al proper curs s’incloguen aspectes de neuroeducació en el pla d’acció tutorial. Ens pareix fonamental que l’alumnat entenga que no es naix a una certa capacitat o habilitat per a un determinat aspecte i que això no es pot moure. En principi ens pareix el més adient que algun especialista puga fer xerrades sobre el tema, però no tenim clar a quins nivells hauria d’anar adreçat, així que ho deixarem en mans del departament d’orientació i també ens pareix que serà interessant conéixer el seu punt de vista sobre com introduir aquest tema en l’aula.

Després Cristina ens parla sobre la primera part del llibre Educar en Lenguaje Positivo i com està introduint en 4^t d’ESO en l’assignatura de castellà el llenguatge positiu en l’aula. Els alumnes tenen una recepció molt favorable cap aquest tipus de llenguatge. Tots reflexionem si realment el llenguatge que utilitzem en l’aula és positiu i Cristina ens explica com fer-ho.

Per últim, Loles ens parla sobre el llibre l’alegria d’educar. A partir de la seua narració els sis membres del seminari coincidim en la importància de l’educació emocional en l’aula. Estem llegim sis llibres de temàtica aparentment diferent, però tots conflueixen dos punts fonamentals:

- La importància de les emocions.

- Anar cap a noves metodologies com per exemple el treball en projectes i com a pas previ el foment del treball cooperatiu.

Per acabar la sessió incidim en la idea de que llegir aquests llibres ha de tindre un impacte positiu en el nostre alumnat i hem de veure com fer això.