"¡Al Abordaje!"

TEACH LIKE A PIRATE, by Dave Burgess

En un principio la idea de leer sobre pedagogía no me resultaba muy atrayente porque me retrotraía a un pasado de largas horas estudiando a teóricos lingüistas como Chomsky o Saussure en la universidad. Yo buscaba algo más práctico, a ser posible de algún autor que viviera la realidad del día a día en un aula de secundaria. Así llegué al libro que he elegido, Teach like a Pirate, de Dave Burgess, profesor de secundaria además de divulgador. 

En cuanto a los motivos para elegir este libro, tengo dos fundamentales:

- Debo reconocer que el título me sedujo a la vez que me intrigó. ¿Qué querría decir el autor con "enseñar como un pirata"? Después de haber leído la introducción del libro, me gusta la idea romántica de trasladar el espíritu aventurero, osado y emprendedor de un pirata al mundo de la educación. Como dice Burgess, "necesitamos inconformistas con ganas de utilizar nuevas técnicas que enciendan la llama de la creatividad y la imaginación en las mentes de los jóvenes"; todo un reto.

- En segundo lugar, elegí este libro porque me da la oportunidad de leer en inglés sobre temas de educación y confío que podré inspirarme en sus ideas prácticas para mejorar mis clases de inglés.

El liro está estructurado en tres partes. En la primera parte, el autor desarrolla su filosofía "pirata" en seis capítulos, cada uno de ellos inspirado en una letra de la palabra "pirate". La segunda parte está orientada a generar ideas y proporcionar herramientas para poner en práctica en clase. En la tercera parte del libro, el autor vuelve a teorizar sobre el papel del profesor como agente motivador a la vez que nos anima en nuestra labor.

En la próxima entrada comentaré el por qué de la filosofía "PIRATE", que me ha parecido muy interesante.

Els motius

El llibre que he elegit és Aprendizaje cooperativo en las aulas. Fundamentos y recursos para su implantación. Coordinat per Juan Carlos Torrego i Andrés Negro. En un primer moment em tira endarrere la falta de professors de Secundària entre els autors. Però afirmen és el resultat d'una pràctica d'assessorament a centres educatius. Comencen amb uns capítols de caire teòric, per continuar amb la creació de condicions, mètodes i tècniques per a desenvolupar el treball cooperatiu.

Per què he triat aquest tema? Em molesta profundament el costum dels pedagogs de redescobrir tècniques que ja feien servir Montessori o Ferrer i Guàrdia fa més d'un segle, o els moviments de reforma dels anys 70 i presentar-los com la panacea pels problemes de desmotivació i fracàs escolar.  A més, molt sovint em sembla que no tenen clar que els alumnes de l'Escola Moderna ni somniaven en anar a la Universitat. No és el cas actual. I dubte que els objectius siguen crear persones amb l'actitud davant la vida que podien tenir els alumnes  de Ferrer i Guàrdia.

Però no podem oblidar una realitat. Primària funciona (llegir, escriure, les quatre regles.... excepte casos extrems de marginalitat tothom arriba). Batxillerat també, si tenim clar que es tracta de filtrar alumnes per a la Universitat i els mòduls superiors. Però, què estem fent, a l'ESO?

Sempre trobarem alumnes que, si els manes faena, no la fan, esperen a preguntar-li al del costat, que li digues tu... i no únicament per no voler treballar. I d'altra, hi ha alumnes de 10 que no aporten res als companys, i si no aportes res, no hauries de tenir un 10 (diuen els cooperatius i estic totalment d'acord).

Ja havia fet un curs al respecte del CEFIRE. Ara, espere ampliar allò que vaig aprendre. I fer alguna pràctica a les meues aules. Aquests són els motius.

Creació del clima emocional en l'aula i en el centre (neuroeducació)

El segon capítol del llibre de neuroeducació es centra en la importància de les emocions. 

La neurociència ha descobert que els processos cognitius i emocionals comparteixen xarxes neuronals. Per a que l'alumnat aprenga la connexió entre el més racional i el més emocional ha de ser òptima. En aquest sentit és important la creació d'un clima emocional positiu en l'aula.

En la primera part del capítol s'analitza que un professor estressat transmetrà això als seus alumnes i un que mostre entusiasme ho transmetrà. També bé un estudi que es va fer sobre el que s'espera d'un bon professor. En una enquesta contestada per alumnes les tres principals característiques que se li demanen a un professor són:

- Que es preocupe per l'alumnat.

- Que mostre entusiasme.

- Que conega la seua matèria.

A continuació s'analitza que el fet de fomentar el treball en equip, saber comunicar-se, controlar els impulsos ser empàtic o establir relacions adients que s'han de treballar per tindre una bona educació emocional no han de substituir a les les competències cognitives, el que han de fer és complementar-se amb aquestes.

En aquest capítol analitza quines han ser les característiques de com treballar l'educació emocional en un centre educatiu, que ha d'incloure des d'un pla de formació a professorat o la implicació de tots fins a una avaluació del que s'està fent. A l'hora de fer aquest pla hi haurà que estar atent a com l'educació positiva i el mindfulness estan introduint-se amb molts bons resultats en moltes bones pràctiques educatives.

Per a mi el més interessant del capítol és quan s'analitza en la part final les etapes per a motivar a l'alumne en l'aula. Això passa per crear tasques que fomenten la seua curiositat, que el posen en el centre del seu aprenentatge, que puga valorar com està progressant i que senta que està progressant.

S'han acabat les etiquetes (Neuroeducació a l'aula)

La idea principal del primer capítol del llibre neuroeducació en l'aula és la de que és millor acabar amb les etiquetes.

En la primera part del capítol hi ha una descripció de com funciona el cervell i segurament el més interessant per a un professor són les implicacions que aquest funcionament té.

És bàsic entendre que el cervell és plàstic, això significa que al llarg de tota la nostra vida el nostre sistema nerviós té la capacitat de modificar-se i adaptar-se als canvis. Això implica que es poden formar noves connexions neuronals sempre i es poden fer fortes o debilitar algunes que ja existien en funció de les nostres experiències i del que anem aprenent. Això és important perquè encara que van a hi haure condicionaments genètics, sempre es podrà millorar una determinada capacitat a base de treball i d'esforç.

L'explicat en el paràgraf de dalt seria important que l'entenguera tot l'alumnat. Hi ha alumne que es tanca en banda i diu per exemple: no sóc bo per a les matemàtiques. Això és perquè té un preconcepte de com funciona el cervell, que massa vegades no s'elimina en l'escola, i que consisteix en pensar que la intel·ligència, les capacitats o les habilitats que es tenen per a una determinda qüestió (les matemàtiques, l'ortografia, tocar un instrument,...) són fixes i no es poden variar. Això no és veritat perquè nega que el cervell siga plàstic, fet hui molt contrastat per la ciència. 

Entendre com funciona el cervell pot desenvolupar una mentalitat de creixement. Això implica que l'alumnat es centra més en els processos que en els resultats. Per fomentar açò és important que els professors elogíem més a l'alumnat per l'esforç que té que per la seua capacitat perquè això fa que l'alumnat siga més perseverant. També és important el paper dels pares. Si estan massa centrats en els resultats i en tot el procés d'aprenentatge no fomentaran la mentalitat de creiement en els seus fills i serà més fàcil que aparega la idea de què la intel·ligència o la memòria és fixa.

L'error és una part natural del procés d'aprenentatge i ho hauríem de considerar així. Hi ha que treballar en aquesta direcció.

Educar en lenguaje positivo

EDUCAR EN LENGUAJE POSITIVO

Luis Castellanos

Cuando Aureli Sánchez planteó el curso en el que cada profesor leyera un libro y compartiera sus impresiones con los compañeros, me pareció una manera interesante de plantear un debate pedagógico necesario en estos momentos en la educación en general y en nuestro centro en particular.

Creo que la mayoría de los profesores estamos trabajando en nuestras aulas de maneras diferentes. A veces vemos que casualmente hemos coincidido en la manera de abordar un trabajo o nos fijamos en algo que nos parece interesante y adaptable a nuestras clases, pero creo que sentarnos a hablar de diferentes enfoques a la hora de entender la educación actual es necesario y muy productivo.

Posiblemente no encontraremos una propuesta que nos agrade completamente, pero podremos descubrir aspectos útiles en diferentes teorías.

Otro elemento que me pareció atrayente es que todos nosotros estamos a diario en las aulas y podemos llevar a la práctica algunos aspectos y comentar a nuestros compañeros la experiencia basada en la práctica.

Yo elegí Educar en lenguaje positivo de Luis Castellanos por dos razones fundamentales:

• Me interesa especialmente todo lo relacionado con el lenguaje y el poder que puede tener.
• Es un libro muy recomendado por Santiago Moll en su blog “Justifica tu respuesta”. Me parece que es un profesor que trabaja la educación emocional y encamina su tarea a llevarla a la práctica en su aula.

Luis Castellanos es doctor en Ética y Licenciado en Filosofía y Letras por la Universidad de Navarra y con estudios de Psicología. Es pionero en la investigación del lenguaje positivo y su influencia en el cerebro y la mente. Ha puesto en marcha el proyecto educativo “Palabras Habitadas” que es una “nueva visión y realidad de nuestro lenguaje y un camino de innovación para encontrar un equilibrio entre conocimientos y comportamientos que garanticen que cada persona tenga los recursos necesarios para desarrollar su máximo potencial en la vida.”

Su reto se basa en la toma conciencia de nuestras palabras más habituales, de nuestro lenguaje, del vocabulario que guía nuestras acciones. De las palabras con las que nos levantamos, con las que salimos a pasear, con las que entramos a trabajar, con las que nos vamos a dormir… ¿Merece la pena, o la alegría, salir a pasear con esas palabras? ¿Qué hábitos lingüísticos nos condicionan?

El libro se basa en la idea de que hemos de conceder a las palabras la importancia que tienen en el funcionamiento de nuestra vida. Las palabras que usamos para construir nuestro diálogo interno, para pensar, para decidir, para referirnos a nosotros mismos y a los que nos rodean, determinarán en gran medida nuestras relaciones y nuestros logros.

Ha estudiado desde hace bastantes años las palabras y su impacto en nosotros. Califica de “tóxicas” algunas de ellas, las que duelen, las que se recuerdan porque hacen daño. Él considera que las palabras pueden ser nuestro peor enemigo o nuestro mejor aliado porque nos pueden cambiar la vida.

Para ello hay que “habitar” las palabras, hay que darles vida para que puedan vivir en nosotros. Iremos viendo cómo se puede llevar a cabo esa tarea y, sobre todo, cómo se puede llevar al aula.

L'aprenentatge dialògic en la societat de la informació.

     L'aprenentatge dialògic en la societat de la informació.

  En el transcurs de les meues entrades tractaré d'explicar que és allò que els autors d'aquest llibre diuen que és l'aprenentatge dialògic i de quina manera podem aplicar-ho a l'aula. És així com, en aquesta primera entrada simplement em dedicaré a fer una xicoteta introducció sobre aquest llibre. Vaig entrar en contacte amb aquesta metodologia després d'assistir a un curs del Cefire realitzat a Elx sobre l'aprenentatge dialògic, i des d'aquell moment vaig quedar molt interessant sobre el que aquest aportava. És això el que tractaré d'explicar ací.

  La primera cosa que crida l'atenció sobre els diferents pedagogs i professors que defensen aquesta metodologia és la defensa que aquests fan sobre les aportacions de la ciència al món de l'educació. A més de la importància de què nosaltres com a docents no podem portar endavant la nostra pràctica d'esquena a les aportacions de la comunitat científica internacional. Com els mateixos autors expliquen es tracta de fer pròpia la frase d'Isaac Newton de "caminar als muscles de gegants". És a dir, que si realitzem les nostres pràctiques, docents en el nostre cas, sobre una les aportacions científiques anteriors, hi podrem anar més lluny. D'aquesta manera els autors del llibre fan referència a un gran seguit de pensadors i intel·lectuals que han fet les seues aportacions en el món de l'educació, com és el cas de Noam Chomsky, Paulo Freire, Vygotsky, Habermas o Cummins. Tanmateix, els autors realitzen crítiques importants a pensadors que són hegemònics en el món de l'educació com Piaget o Ausubel (que més endavant explicarem el perquè de les seues crítiques).

    Tot i això, aquest llibre és, sobretot, pràctic, donant a conéixer el que ells defineixen com Actuacions Educatives d'Èxit (AEE). Aquestes AEE són principalment dos; les tertúlies dialògiques literàries i grups interactius. Aquestes són unes actuacions globals sobre l'educació i el centre, com un tot, que busquen adaptar l'educació als nous temps que estem vivint on la major part de les relacions de poder basades en l'autoritat de la societat patriarcal estan donant pas a unes relacions pedagògiques.

Neuroeducación en el aula. De la teoría a la práctica

Havia escoltat molt parlar de neuroeducació, però no tenia ni idea de que era. Després d'analitzar diferents llibres per llegir, vaig decidir que triaria un sobre neuroeducació. Hi ha molts llibres que parlen del tema i vaig triar l'escrit per Jesús C. Guillén perquè tenia bones crítiques i en el títol parlava de les aplicacions pràctiques del tema. 

Un dels meus temors quan vaig triar llegir sobre neuroeducació era que tot açò fóra excessivament teòric i sense aplicació pràctica directa a l'aula. La meua por va augmentar quan vaig llegir la definició de neuroeducació en la introducció del llibre on explica que és la zona d'intersecció entre la psicologia, la pedagogia i la neurociència, que estudia el desenvolupament, estructura i la funció cerebral. Tot allò pareixia molt teòric, però sort que l'autor explicava que té un bloc anomenat Escuela del cerebro on hi ha molt de material sobre el tema. La veritat que és que acabar de llegir la introducció i visitar el bloc va disipar els meus dubtes i vaig veure que hi hauria una vessant pràctica.

El llibre s'estructura en nou capítols. Els quatre primers analitzen el desenvolupament del cervell, les emocions, l'atenció i la memòria. Els següents quatre capítols parlen de matèries importants per al desenvolupament del cervell, però que no s'han considerat important en els sistemes educatius de manera històrica. Així aquests capítols tracten sobre l'educació física, el joc, l'educació artística i l'educació emocional. Tots els capítols estan molt lligats i en cadascun després de donar una perspectiva teòrica es donen exemple de com es pot aplicar el que es parla a l'aula. El capítol nou es titula "Una escuela con cerebro" i després hi ha les conclusions.

En properes entrades analitzaré els diferents capítols de manera breu.

Llibres que llegim en Reflexions al voltant de lectures pedagògiques

Com vaig explicar en la primera entrada sobre el funcionament del Seminari al final som sis persones fent aquesta acció formativa on cadascú llegim un llibre diferent. Els sis llibres sobre els que treballem són els següents:

- Aprendizaje dialógico en los tiempos de la información de Aubert, Flecha, García.

- Neuroeducación en el aula. De la teoría a la práctica de Jesús C. Guillén.

- Aprendizaje colaborativo en las aulas de Juan Carlos Torrego.

- Teach like a pirate de Dave Burgess.

- Educar en lenguaje positivo de Luis Castellanos.

-La alegría de educar de Josep Manel Marrasé.

El camino del artista

A la iniciativa de Aureli , que me parece estupenda, comparto la reseña de un libro Del departamento de Educación Plástica y Visual.

Un libro que no es sólo para alumnos creativos , sino para desbloquear las capacidades que tienen las personas  indistintamente su edad.

Sobre el seminari Reflexions al voltant de lectures pedagògiques

En aquesta primera entrada vaig a explicar un poc com naix aquest seminari i com funciona. 

Dins del pla d'acció tutorial del centre cada curs podem proposar diferents activitats formatives. A mi em va paréixer prou interessant crear un seminari on parlàrem sobre els llibres que llegim. He de dir que per proposar açò tenia dos bones experiències prèvies, que es van produir fa uns anys dins del seminari de professors de física i química del CEFIRE de Castelló coordinats per Sergio Mestre. Durant dos cursos el fil conductor del seminari va ser la lectura de dos llibres:

- Técnicas de Aprendizaje colaborativo de Elisabeth F. Barkley.

- Dar clase con la boca cerrada de Don Finkel.

A partir de la lectura, de la reflexió dels dos llibres amb els companys del seminari vam aplicar, especialment en el primer cas, algunes tècniques col·laboratives en l'aula, fet que va causar un impacte positiu en l'alumnat. I d'això al final es tracta la nostra feina, de fer que tot el que aprenem en cursos de formació o en la nostra formació no reglada arribe a l'alumnat.

D'aquelles experiències vaig aprendre que és molt més potent compartir les lectures amb companys, que llegir sol, on molt bones iniciatives es perden.

Quan vaig proposar el seminari no va tindre massa èxit inicialment, en bona mesura i això és un fet molt positiu perquè gran part del claustre estava ja immersa en altres activitats formatives, com el curs relacionat amb projectes o el seminari sobre matrius d'avaluació.

Al final som sis persones en aquesta primera edició del seminari. Una vegada teníem clar qui érem arribava el segon pas, com anàvem a funcionar. Es van discutir dos opcions.

- Tots llegíem el mateix llibre i treballàvem sobre ell.

- Cadascú llegia un llibre, compartíem el que anàvem aprenent entre tots i ho analitzàvem conjuntament.

Finalment es va triar aquesta segona opció i al final del seminari avaluarem si ens pareix la més adient per a futurs seminaris.

Un dels punts bàsics del seminari és aprendre de les lectures i després fer propostes d'aplicació en l'aula i analitzar com funciona.

El fet d'anar publicant en aquest bloc tot el referent al seminari de Reflexions al voltant de lectures pedagògiques té diferents motius.

- Crear un grup de gent que compartisca el que llegeix al voltant de l'educació.

- Servir d'ajuda a alguns companys que vulguen triar algun llibre de lectura.

- Crear sinergies amb els altres cursos de formació que es fan al centre i perquè no, amb companys d'altres centres que arriben a aquest bloc i que ens vulguen compartir les seues reflexions a través de la zona de comentaris.

Espere que es seminari siga profitós i que acomplisca els seus objectius. Poc a poc ho anirem veient.

Salutacions de la Coordinadora de formació

Benvolguts al bloc de formació de l'IES Llombai!

 Aquest bloc s'ha creat com una eina que permeta millorar l'èxit acadèmic i personal de l'alumnat de l'IES. Vos anime a compartir experiències entre el professorat del centre des de les diverses activitats formatives que realitzeu.

Ànim i bon treball !