El llibre que he elegit és Aprendizaje cooperativo en las aulas. Fundamentos y recursos para su implantación. Coordinat per Juan Carlos Torrego i Andrés Negro. En un primer moment em tira endarrere la falta de professors de Secundària entre els autors. Però afirmen és el resultat d'una pràctica d'assessorament a centres educatius. Comencen amb uns capítols de caire teòric, per continuar amb la creació de condicions, mètodes i tècniques per a desenvolupar el treball cooperatiu.
Per què he triat aquest tema? Em molesta profundament el costum dels pedagogs de redescobrir tècniques que ja feien servir Montessori o Ferrer i Guàrdia fa més d'un segle, o els moviments de reforma dels anys 70 i presentar-los com la panacea pels problemes de desmotivació i fracàs escolar. A més, molt sovint em sembla que no tenen clar que els alumnes de l'Escola Moderna ni somniaven en anar a la Universitat. No és el cas actual. I dubte que els objectius siguen crear persones amb l'actitud davant la vida que podien tenir els alumnes de Ferrer i Guàrdia.
Però no podem oblidar una realitat. Primària funciona (llegir, escriure, les quatre regles.... excepte casos extrems de marginalitat tothom arriba). Batxillerat també, si tenim clar que es tracta de filtrar alumnes per a la Universitat i els mòduls superiors. Però, què estem fent, a l'ESO?
Sempre trobarem alumnes que, si els manes faena, no la fan, esperen a preguntar-li al del costat, que li digues tu... i no únicament per no voler treballar. I d'altra, hi ha alumnes de 10 que no aporten res als companys, i si no aportes res, no hauries de tenir un 10 (diuen els cooperatius i estic totalment d'acord).
Ja havia fet un curs al respecte del CEFIRE. Ara, espere ampliar allò que vaig aprendre. I fer alguna pràctica a les meues aules. Aquests són els motius.
No hay comentarios:
Publicar un comentario