Creació del clima emocional en l'aula i en el centre (neuroeducació)

El segon capítol del llibre de neuroeducació es centra en la importància de les emocions. 

La neurociència ha descobert que els processos cognitius i emocionals comparteixen xarxes neuronals. Per a que l'alumnat aprenga la connexió entre el més racional i el més emocional ha de ser òptima. En aquest sentit és important la creació d'un clima emocional positiu en l'aula.

En la primera part del capítol s'analitza que un professor estressat transmetrà això als seus alumnes i un que mostre entusiasme ho transmetrà. També bé un estudi que es va fer sobre el que s'espera d'un bon professor. En una enquesta contestada per alumnes les tres principals característiques que se li demanen a un professor són:

- Que es preocupe per l'alumnat.

- Que mostre entusiasme.

- Que conega la seua matèria.

A continuació s'analitza que el fet de fomentar el treball en equip, saber comunicar-se, controlar els impulsos ser empàtic o establir relacions adients que s'han de treballar per tindre una bona educació emocional no han de substituir a les les competències cognitives, el que han de fer és complementar-se amb aquestes.

En aquest capítol analitza quines han ser les característiques de com treballar l'educació emocional en un centre educatiu, que ha d'incloure des d'un pla de formació a professorat o la implicació de tots fins a una avaluació del que s'està fent. A l'hora de fer aquest pla hi haurà que estar atent a com l'educació positiva i el mindfulness estan introduint-se amb molts bons resultats en moltes bones pràctiques educatives.

Per a mi el més interessant del capítol és quan s'analitza en la part final les etapes per a motivar a l'alumne en l'aula. Això passa per crear tasques que fomenten la seua curiositat, que el posen en el centre del seu aprenentatge, que puga valorar com està progressant i que senta que està progressant.