El tercer capítol del llibre Neuroeducación en el aula està dedicat a l'atenció, que com s'explica és un concepte difícil de definir, però que requereix un cert grau d'activació a nivell cerebral.
La primera part del capítol és més tècnica i explica que en l'atenció hi ha involucrades tres xarxes: la d'alerta, la d'orientació i l'executiva. Per resumir-ho de manera ràpida quan un alumne està en classe, una novetat activarà la seua xarxa d'alerta, la seua xarxa d'orientació farà que seleccione els estímuls que són importants i per la seua banda, la xarxa executiva farà que l'alumne focalitze la seua atenció de forma voluntària ignorant les distraccions i inhibint els seus impulsos.
Després el capítol es centra en l'atenció executiva i en el cas particular dels xiquets amb TDH. Per millorar aquesta atenció i que es centren en la feina recomana l'activitat física combinada amb la mental i en aquest sentit les arts marcials pareix que són excel·lents. També va bé practicar mindfulness, passejar i estar en contacte en la natura, desenvolupar les competències socioemocionals i treballar la seua motivació.
A continuació es parla de la multitasca i es diu que no és bon per a l'atenció. Fer diferents tasques al mateix temps disminuirà l'atenció a cadascuna d'elles. En qüestions d'atenció el cervell de les persones milloren el seu rendiment si es fa una tasca darrere de l'altra.
Per a mi, la part més interessant del capítol és quan el llibre dona orientacions per com actuar en l'aula.
- Els alumnes van a recordar més el que se'ls diu al principi i al final de la sessió. Per tant si hi ha que fer instrucció directa és millor fer-la al principi i al final. Així que és millor explicant i després deixar altres feines com corregir deures o passar llista. El final de la classe també és important i es pot aprofitar per resumir el que s'ha aprés ja siga amb un mapa conceptual o una posada en comú.
Sobre la fase que els alumnes van a estar menys centrats varia en funció de la durada de la classe. Així en una classe de 40 minuts, la part inicial i la final pot ser el 75% del temps i la central, on l'explicació serà menys efectiva pot ser al voltant del 25% del temps.
- Quan més variada siga la manera en que se'ls presenta la informació a l'alumnat millor serà perquè així s'estimula al cervell i millora el rendiment. Així que variar les metodologies és molt bo.
- Contar històries sobre un determinat tema augmenta molt l'atenció de l'alumnat. Així que és interessant escollir històries relacionades amb un concepte i utilitzar-les quan s'introdueix aquest concepte perquè ajudarà a fixar l'atenció.
Per a mi, la part més interessant del capítol és quan el llibre dona orientacions per com actuar en l'aula.
- Els alumnes van a recordar més el que se'ls diu al principi i al final de la sessió. Per tant si hi ha que fer instrucció directa és millor fer-la al principi i al final. Així que és millor explicant i després deixar altres feines com corregir deures o passar llista. El final de la classe també és important i es pot aprofitar per resumir el que s'ha aprés ja siga amb un mapa conceptual o una posada en comú.
Sobre la fase que els alumnes van a estar menys centrats varia en funció de la durada de la classe. Així en una classe de 40 minuts, la part inicial i la final pot ser el 75% del temps i la central, on l'explicació serà menys efectiva pot ser al voltant del 25% del temps.
- Quan més variada siga la manera en que se'ls presenta la informació a l'alumnat millor serà perquè així s'estimula al cervell i millora el rendiment. Així que variar les metodologies és molt bo.
- Contar històries sobre un determinat tema augmenta molt l'atenció de l'alumnat. Així que és interessant escollir històries relacionades amb un concepte i utilitzar-les quan s'introdueix aquest concepte perquè ajudarà a fixar l'atenció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario