Com tota obra acadèmica, el llibre que he triat comença amb la fonamentació teòrica de la seua tesi, la necessitat de desenvolupar a les aules tècniques d'aprenentatge cooperatiu, amb capítols, un d'individual i altre de col·lectiu, escrits per Gerardo Echeita, Andrés Negro, Juan Carlos Torrego i Francisco Zariquiey.
Sincerament, no m'abelleix lo més mínim tornar a llegir resums de les aportacions de Piaget, Vygotsky, Davidoff... Amb aspecte de retalla i pega, per cert.
Més important em pareix la fonamentació moral. La intenció d'intentar no deixar cap alumne enrere. Com molt ben diuen citant una professora de Secundària, en les nostres programacions podem dir que estem tractant totes les necessitats. Pero dins les aules no ens podem multiplicar. L'única manera és si els alumnes s'ajuden entre ells.
D'altra banda, està molt bé que presenten els problemes que es poden plantejar en intentar fer grups de treball.
Un és que finalment es cree allò que anomenen pseudogrup d'aprenentatge. Alumnes que han de treballar junts però no tenen cap intenció de fer-ho. Es dedicaran a despistar, molestar i deixar que els altres treballen per ells.
I el grup d'aprenentatge tradicional. Xiquets que sí, accepten que han de fer grup, volen aprovar però no pensen que els beneficiarà. Es limiten a repartir-se la feina i juntar-la al final.
Qui no ha viscut els dos tipus, com alumne i com professor?
Les tècniques venen més endavant, en capítols posteriors. En principi, es tracta de formar grups en dos parelles. Més de quatre no faran res útil (sembla realista vista la nostra experiència prèvia), serà inevitable que algú visca de la feina dels altres. I per això no calia canviar res.
No hay comentarios:
Publicar un comentario