La introducció teòrica a l'ensenyament cooperatiu m'havia acabat cansant. Resultava interessant com l'implantaven a les aules.
L'enfocament ve a dir que, sempre, es treballa en la relació alumne-docent i el treball individualitzat de l'alumne. És clar com és de fonamental una bona relació entre els alumnes i les persones que els ensenyen. Però de poc servirà si no s'esforça individualment i no treballa a consciència per aprendre.
En cooperatiu es tractaria d'afegir la relació alumne a alumne i el treball en equip, sense substituir els primers.
I la novetat s'introdueix en allò que els autors anomenen àmbits d'intervenció A, B i C.
En A es tracta de crear un bon clima d'aprenentatge dins el grup, mitjançant activitats, jocs cooperatius i dinàmiques de grup, especialment a les hores de tutoria. Sempre hi hauran problemes, i seran més fàcils de solucionar si són una comunitat d'aprenentatge.
En B es tracta d'introduir ocasionalment el treball en equip com a recurs per a ensenyar. Quan més sovint es faci servir, més s'acostumarà l'alumnat i més segurs es sentiran els docents.
En C ja se considerarà el treball en equip com el contingut a ensenyar quan quede clar que no saben fer-ho.
A la propera entrada, explicaré com ha ant un experiment del tipus B.
No hay comentarios:
Publicar un comentario