Una provatura de treball cooperatiu.

De manera que tocava fer una provatura de treball cooperatiu. I, com que a l'ESO tinc un xic del Practicum practicant, la farem a Primer de Batxillerat.
Es tractava d'un comentari de text de la Declaració d'Independència. Res de complicat. Realment, un dia no és cooperatiu. Teòricament es tracta d'estar un mes, o més, fent jocs, simulacions, coneixent els alumnes, per formar grups que resulten homogenis (que les capacitats dels alumnes estiguin igualades, per dir-ho suaument).
Ací, els grups els he mig fet jo, mig ells reunint-se entre amics. Cert que, en actitud de treball a classe, els batxillerats són prou homogenis.
A l'hora de comentar (presentació de text, anàlisi de text, comentari i conclusió) cada grup, de quatre, havia de fer una d'eixes quatre parts individualment; després, explicar-la dins un grup; havien de triar un secretari que exposava les conclusions al conjunt de la classe i, en veu alta, es criticaven entre ells.
Va funcionar bé, com era d'esperar en una classe d'eixa edat i sense figures.
Aspecte especialment positiu, la intervenció d'un alumne nouvingut; per primera vegada, i última, ha parlat en classe, i ha treballat amb els altres.
Problema a observar, la impossibilitat de aconseguir grups homogenis; tota la classe sabia que, al grup on estigués el millor alumne de la classe (és innegable qui és) ho faria millor.
La crítica positiva entre ells, és més fàcil plantejar-la en pedagogia que portar-la a terme a classe. Què saben, d'un tema acadèmic, si no és al text o no els hi expliques tu?
També és cert que treballen tots. Però ho farien, a l'ESO, tots?
Serà qüestió d'anar polint els aspectes formals per intentar-lo en grups més difícils.